Brotons Pascual, Toni

Toni Brotons Pascual (1940-2023)

Deixà dit Ciceró que «per jutjar l’amistat, l’esperit i l’edat han hagut de madurar». Prompte farà trenta-set anys que el camí de la vida de Toni i el meu es creuaren, i tinguérem coneixença l’un de l’altre. L’esperit i l’edat han tingut temps de madurar.

Em sembla un atreviment afirmar que conec una altra persona, com a màxim puc fer una temptativa d’aproximació. Si no em conec a mi mateix!

Dins d’aquesta aproximació a Toni, esmentaria tres característiques: la força, la radicalitat i la ironia.

Aquells que ens hem mogut prop de Toni tenim constància de les moltes adversitats i reptes durs que li ha presentat la vida. Ha tingut alguns períodes que afonarien el més valent i la més valenta. Toni equipat amb una força fora mida ho superà tot. Pel meu roal hi ha una expressió per a aquests casos: «és una persona que no el para res». Era radical: en els comentaris, a taula, en la seua relació amb la pólvora i els focs artificials, valencià sense: però, els acudits que contava eren radicals..., la família, ampla, que s’estén per les terres que van de Béjar fins al xorro Matrof, l’estimava de manera radical. La ironia era una altra característica que definia Toni. Quan parlaves amb ell, sovint, si no estaves atent, els seus comentaris et produïen un garbull impressionant: amb un posat seriós i una capacitat de convicció superior a la del millor venedor de mantes, deixava caure unes perles que et provocaven..., això, dissonància cognitiva.

Amb l’amic Toni, una barreja d’home gran i jove alhora, he rigut el que no està escrit. He viscut amb la convicció que podia comptar amb ell en qualsevol circumstància. Crec que, els amics i les amigues que l’hem tractat dirien més coses, i, fins i tot, més interessants. Les tres característiques que he esmentat, Toni les exhibia cada volta que es reunia la Colla dels esmorzar –hi era membre nat–, perquè a taula fou: fort, radical i irònic a cabassos.

Toni estudià a l’Escola Tècnica d’Enginyer d’Alcoi, l’Alcoi de l’Ovidi Montllor, aquest només dos anys més jove, per això acabe amb uns versos d’aquest. Diu així:

Jo soc fill de família molt humil,

tan humil que d’una cortina vella

una samarreta em feren. Vermella.

D’ençà d’aquesta samarreta,

no he pogut ja caminar per la dreta.

...

Bon viatge a l’eternitat amic, gràcies per la teua companyia.

Vicent F. Soler Selva

Algorós, 12 de setembre de 2023