Datos de la publicación

Miguel Ors Montenegro, des de l’ensenyament i la investigació, s’ha distingit durant molts anys en una infatigable tasca per donar a conéixer la història contemporània d’Elx als seus conciutadans. De l’agitat i contradictori segle xx, cap pla rellevant de la vida de la ciutat ha escapat a la seua atenció i el seu quefer: tant la memòria escrita i gràfica com la memòria oral, la premsa, la documentació procedent d’arxius locals, provincials o nacionals. Aquesta tasca de recuperació, posada al dia, i l’acostament de la història de la ciutat als seus ciutadans serà, sens dubte, un dels grans llegats de l’obra ja consolidada del professor Ors Montenegro. El seu llibre Elche, una ciudad en guerra és l’aportació més recent d’aquest autor elxà, resultat de molts anys d’investigació i de recopilació documental, ningú com Ors Montenegro podia abordar el gran tema de la nostra his- 245 Ressenyes tòria contemporània: la Guerra Civil. En aquest llibre l’autor presenta i analitza les profundes transformacions que va patir el municipi després de la sublevació militar de juliol de 1936 i la cruenta guerra que es va perllongar durant quasi tres anys fins a la victòria de Franco, l’1 d’abril de 1939. Es tracta, per tant, de l’àmbit local –d’ací l’extensió que dedica a esdeveniments i personatges–, però no localista, perquè, per a l’autor, l’estudi de la ciutat d’Elx en guerra és un dels microcosmos o laboratoris que, comparats amb altres estudis locals, ens poden ajudar a entendre millor aquella gran tragèdia que va commoure el món. L’autor l’aborda des del rigor metodològic i l’aspiració a l’objectivitat exigible a un historiador amb prestigi acadèmic, amb la qual cosa tracta d’evitar maniqueismes, simplificacions i manipulacions en un tema que, com la Guerra Civil (i especialment la violència en la rereguarda), està sent utilitzat com a arma de tir en els debats polítics i les bandosidats ideològiques del present. La seua aspiració, com ell mateix diu en algun moment, seria estimular el debat civilitzat i un coneixement històric al servei del «refuerzo de la democracia». És a dir, una història amb aspiració a l’objectivitat, però no neutral quan del que es tracta és de defendre la convivència civilitzada i en llibertat i superar, així, els enfrontaments fratricides del passat. Tractant-se d’un dels més reconeguts especialistes en la violència de rereguarda (les anomenades repressió roja i repressió franquista), no en va la seua tesi doctoral va versar sobre aquest espinós tema a escala provincial, és inevitable l’interés i la dedicació de l’autor a la violència política en la rereguarda elxana. L’assumpte s’adverteix tant en el nombre de pàgines que li dedica com en el seu interés per desentranyar la naturalesa, els mecanismes i les circumstàncies que van concórrer en aqueixos actes brutals, moltes vegades venjances sumàries disfressades de justícia revolucionària. Per a això assumeix posicions arriscades, però valentes i honestes, encara que a algú li pese. En primer lloc, condemna la violència d’ambdós bàndols, encara que comprén les possibles o evidents «diferències», és a dir, la posició humanista d’estar sempre del costat de les víctimes i no dels botxins, per damunt de les «justificacions» polítiques. En segon lloc, l’historiador no és un fiscal, no li correspon l’acusació pública. D’ací que l’autor es detinga davant de la possibilitat de donar la identitat dels botxins, mentre reprodueix les llistes i la identitat de les víctimes, perquè un historiador que ha estudiat les dues repressions sap que va haver-hi culpables i innocents en els dos bàndols, que la guerra és l’excitació de les pulsions més primàries de l’ésser humà i que ambdós bàndols van tenir els seus criminals de guerra. Més enllà de les atrocitats i les infàmies que també ací van ocórrer, Elx va ser durant tota la Guerra Civil una ciutat de rereguarda, on –com diu l’autor– «la humanidad y la inhumanidad aparecen una y otra vez», al llarg d’aquella traumàtica experiència col·lectiva, perquè la guerra –com no podia ser menys– va alterar profundament tota la vida dels il·licitans. L’autor s’ocupa, per tant, de les transformacions de l’economia elxana, especialment de les confiscacions i de la reconversió de les indústries al servei de les necessitats de la guerra; o dels canvis en l’administració municipal i en les institucions locals, amb la proliferació de nous organismes, sempre –a pesar del repte comunista– sota l’hegemonia del socialisme elxà. De la vida social en suma, de l’atenció als ferits en els hospitals més o menys improvisats, de la sempre complicada acollida de centenars de refugiats de guerra; tot això, sense oblidar-se de copsar en la mesura del possible –com veurà el lector– el batec de la vida quotidiana, la lluita diària per a sobreviure i l’evidència, cada vegada més present, de la derrota. El resultat és un gran fresc de la vida local, un voluminós llibre en què s’observa clarament el traç expert del seu autor, especialment en la 246 Ressenyes introducció i en el capítol 1, en el qual analitza la trajectòria general de la ciutat. El capítol 2 va més enllà del seu títol «Los discursos políticos», perquè constitueix una exhaustiva anàlisi de la vida política local, dels seus protagonistes, de la posició de les diferents forces polítiques, encara que podria haver estat alleugerit pensant sobretot en un lector no especialista. L’estructura de l’obra es complementa amb un apèndix documental en què destaquen una cronologia quasi diària de la ciutat (ací la història es fa crònica) i unes interessants fitxes biogràfiques dels personatges més destacats d’aqueix període. Obra de diferents nivells de lectura i d’exigència intel·lectual, el llibre d’Ors Montenegro està cridat a convertir-se en una referència necessària per al coneixement d’un període clau i convuls de la nostra història, els efectes de la qual condicionen encara el nostre present.
Juan Martínez Leal
La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 22, 2009, págs. 244-246
Añadir nuevo comentario