Fullet de la primera edició del Festival de Cine Independiente (1978)

Els afeccionats al cinema de la "Caja de Ahorros del Sudeste de España (C.A.S.E.)" farien realitat la prosperitat cultural a Elx servint-se d'un nombrós grup de joves atrets per l'estudi i l'anàlisi del setè art. L'equip local de la C.A.S.E. va crear un Aula de Cultura d'Estiu per omplir el tradicional buit cultural i artístic que els mesos estivals deixava a la ciutat, després de la suspensió de "Los Festivales de España". Jaime Brotons va voler així donar-li la utilitat que mereixia una de les propietats de la caixa a la ciutat des de març de 1957, l'enclavament de l'Hort del Xocolater, que acolliria al maig de 1972 unes jornades per a la joventut, per als «interesados en las manifestaciones culturales después de cenar, proporcionándoles el natural sosiego y recreo espiritual consiguiente con dicha asistencia a los actos programados», que no van ser només sessions de cinefórum, completant-se amb xerrades d'índole sociològic i funcions per part de "La Carátula".
Després d'aquesta experiència, als il·licitans els esperava un estiu d'emocions artístiques en el mateix lloc, amb un certamen de teatre experimental a escala nacional, i dues exposicions de pintura sobre la llum i el color, amb fons del Museu Español d'Art Contemporani. El plat fort, de sabor exòtic, ho va posar una mostra del cinema novo brasiler, que va tenir lloc el 19, 20 i 21 de juliol. Els responsables de la caixa pretenien, com van explicar a la premsa, crear una consciència col·lectiva basada en la comunicació i participació, lluny d'organitzar activitats que pogueren semblar dirigides a un públic minoritari i culte. Amb tal de salvar el «escalón cultural» que ens separava d'Europa, l'any 1972 va suposar l'expansió del seu model per a l'orientació cinematogràfica, amb cicles de cinema que en la "Peña Madridista" van encoratjar la creació del "Cineclub Luis Buñuel" a principis de l'any 1973.
Una vegada salvats tots els esculls burocràtics d'un règim com el franquista, el Cineclub es va consolidar a la ciutat i es van intentar programar activitats complementàries, entre elles alguna projecció a l'Hort del Xocolater en el mes d'agost de 1976, finalitzades les festes patronals. Malgrat les gestions realitzades per Jaime Brotons, problemes tècnics ho van impedir, aconseguint a l'estiu següent un cicle de cinema d'humor, coincidint amb les festes patronals, recentment integrat el "Cineclub Septim-Art" en l'estructura del "Cineclub Luis Buñuel". L'èxit els va portar a plantejar-se a la volta de les vacances una mostra de cinema que permetera el concurs de pel·lícules, desmarcant-se d'anteriors certàmens de cinema amateur i premis turístics per a pel·lícules de promoció d'Elx. Davant l'absència d'acord amb els exhibidors de la ciutat i confirmada en assemblea general la repetició del cinema estiuenc per la majoria de socis del Cineclub, a l'abril de 1978 va començar aquest, sota la presidència de Fernández Parreño, a donar-li forma a un festival de cinema independent, amb el suport incondicional de la, llavors ja formada, "Caja de Ahorros de Alicante y Murcia", que acabaria assumint, per preservar-ho, la seva organització a través de la complicitat amb el Cineclub dels seus diversos directors: el propi Jaime Brotons i Carlos Picazo (tresorers en diferents etapes i socis), José Jurado, María Dolores Piñero, fins a arribar a l'equip actual de la "Fundación Obra Social de Caja Mediterráneo".