Primera Comunión en el Filet de Fora (1962)

Encreuament de l´extrem sud del Filet de Fora i el carrer de l´Arquitecte Verde. Col. G. Agulló.

"(...) el 13 de maig del 1962, un grup de xiquetes i xiquets, veïnets del barri, valencianoparlants en un món valencianoparlant, ens retratàvem enmig d’un Filet de Fora sense cotxes que evoca la calma de les ciutats d’abans de la implantació de la dictadura de l’automòbil, amb l’hort de Bacora encara íntegre i les cases de planta baixa del barri de Tripa (una altra lamentable tala d’un hort de palmeres el 1922) encara dominant el paisatge urbà. Aquell dia feia la primera comunió ma cosina Gertru que, malgrat estar predestinada a fer d’aparadora (tots els cosins estàvem ja predestinats a abandonar el sector primari), anava a les Carmelites i combregà vestida de monja, no d’«estufà», com era habitual en les xiquetes dels col·legis laics. (Una moda curiosa la dels vestits de primera comunió, canviant segons el vent que bufava entre els catequistes de l’església catòlica). La família de Gertru, la meua i la del tio Pepico vivien en aquell barri, per tant la vida familiar i de veïnat durant la nostra infantesa fou quotidiana, intensa i enriquidora. Jo soc el xiquet del darrere i el de davant és Pepito, el de Clarica, Capatxa, que arribà a ser regidor de l’Ajuntament pel Partit Socialista, que, segons diuen, guanyà prou diners en aquest treball, però que tingué una fi espantosa, pobret, devorat per la malaltia i el remordiment, demanant perdó als qui els l’havia feta. Tots anem vestits de festa, els xiquets amb jupetí, corbata, jaqueta o rebeca i pantaló curtet. A l’esquerra, Manolita, amb el seu posat graciosament ondulat, que acabà d’aparadora, com sa mare. La xiqueta més alta era Finita, que anava a les jesuïtines. Marilús, que porta trenetes, ajudava els pares a la tenda d’ultramarins del barri. Remeditos, amb el cabell a lo garçon, era filla de Doloretes, que feia jerseis i peces de vestir amb maquinària casolana. Rosi, que formà part de la colla de l’adolescència i no es deixava retratar, era una nena afortunada perquè l’àvia tingué la primera tele del barri i els xiquets hi anaven a veure-la pagant una moneta grossa, i li compraven pipes, caramels, citral, cacaus i tramussos que s’engolien mirant «Reina por un día». I a la dreta, Finita, tan bona xiqueta, amb el seu bolset de festa a la mà, que vivia en defora, baix de la Xanglona. Ignorants d’on ens portaria la vida, aquell dia de maig, somrients, alegres, ens férem aquesta foto en un Filet de Fora perdut ara pels laberints de la memòria. Després, gaudírem del convit: xocolate fet, fogassetes, coquetes de manteca, rollets de massapà".

Gaspar Jaén i Urbàn. Información, 1-IX-2025.