Soler Selva, Francisco

Francisco Soler Selva, Paco (Algorós-Elx, 6-I-1943). Al pare, Antonio, li agradava veure combats de boxa; assistí, acompanyat del fill, a alguna vetlada del cine Victòria. Paco començà a interessar-se per aquest esport. El pare, però, no volia que el seu fill fora boxejador. Per aquesta època, Paco estudiava en l’acadèmia de Juan Oliver, la seu de la qual estava en l’actual carrer Federico García Lorca, cantó a Manuel López Quereda. En l’acadèmia, Paco, amb inclinacions primerenques per l’esport, entrà a formar part de l’equip de futbol que crearen els estudiants (vegeu la foto de febrer de 1960). Molt a prop de l’acadèmia d’Oliver, al costat del bar Trinquet, habitava una temptació més forta per al fill d’Antonio i Ventura: el gimnàs d’Alfredo Chazarra (inaugurat el desembre de 1962). Els contactes esporàdics al carrer entre l’estudiant i els gimnastes a l’eixida de l’acadèmia, més les vetlades del Victòria, reorientaren els interessos de Paco: deixà l’acadèmia i es bolcà en l’esport. Al principi fou un secret en la casa: cada vesprada marxava cap a l’estudi, però es desviava cap al gimnàs. Com que, com hem dit, al pare no li agradava que el fill practicara la boxa, Paco s’entregà a l’halterofília i la lluita grecoromana. Encara un poc després es faria judoka, ja que Alfredo Chazarra era cinturó negre de judo i féu un equip d’aquest esport. La boxa no desaparegué completament del seu pensament. El 15 de novembre de 1964, en el gimnàs Montemar d’Alacant se celebrà la fase prèvia nacional del campionat de clubs d’halterofília, Paco, pes ploma, en representació del club Chazarra d’Elx, quedà segon amb 240 kg (Información, 15-11-1964). En el mateix gimnàs d’Alacant, a principi de 1965 se celebren proves per a seleccionar els atletes que representaran la regió en la fase final a celebrar a Bilbao, Paco, en la seua categoria, es classificà (Información, 23-02-1965). El gimnàs Chazarra, a l’estiu d’aquest any, també portà els atletes a Sevilla, al campionat d’Espanya d’halterofília, d’on tornaren José Valero (pes gall) campió d’Espanya i Paco (pes ploma) quart (Información, 03-06-1965).  A més, Paco participava en les exhibicions d’halterofília i judo organitzades pel seu gimnàs d’Elx, com la del parc Esportiu de juliol de 1965 (30-07-1965, Información). Poc després de crear el gimnàs, Alfredo Chazarra portà l’equip d’halterofília a Barcelona a participar en el campionat d’Espanya. El pare donà a Paco quaranta duros per a fer el viatge. El dia anterior a la competició, Alfredo li digué que havia de pujar i baixar diverses vegades unes escales de Montjuïc, perquè excedia el seu pes en mig quilo. Si no ho feia, i rebaixava el pes, li assignarien altra categoria i tindria menys possibilitats de guanyar. I el sobrepés desaparegué a força d’exercici extra. D’aquell campionat isqueren Francisco Soler, pes ploma, campió d’Espanya (vegeu Historia del deporte ilicitano, p. 225) i Juan Núñez, pes mitjà, subcampió. Paco alçà 250 kg.  El moment de glòria el visqué a Barcelona, però competí en halterofília, com hem vist, a altres llocs: Sevilla, Múrcia, Alacant, Gandia, etc. «Santi i Hermógenes i jo començarem amb halterofília i lluita grecoromana amb Chazarra, prompte però Santi i Hermógenes es passen a la lluita lliure. Abans de cada vetlada d’aquesta lluita al Victòria, sempre solia celebrar-se un combat de grecoromana, ací estava jo i el meu rival; després entrarien els amics amb la lluita lliure», recorda Paco. «Durant el servei militar, tenia permís per a formar part de l’equip de judo del gimnàs Montemar, a canvi de col·laborar en l’entrenament de la policia militar». Després de casat (casà amb M. Assumpció mig any després de fer la mili), assistí al gimnàs de José Hernández, El Zurdo de Elche (http://www.elche.me/biografia/hernandez-manrique-jose-el-zurdo-de-elche). Paco, però, descobrí que ja era massa tard per a una modalitat esportiva per a la qual no havia preparat el cos. A més, comptava amb la desaprovació de dues cases. Aviat ho abandonà. L’esport quedà ancorat en la joventut, com li recordaven les lleixes de casa plenes de medalles i copes.