Soler Beltrán, Vicente "El Llanero"

SOLER BELTRÁN Vicente "El Llanero" (la Baia, 1924). «Recorde haver anat a l’escola de Perleta, però només tres o quatre mesos. De ben xicotet em posaren a treballar; primer en la casa, fent herba als conills i coses així. L’escola de Perleta estava prop de l’ermita de la partida, a llevant de l’edifici estava l’escola dels xiquets, a continuació la casa del mestre, després, la casa de la mestra, i, finalment, l’aula de les xiquetes. Totes les portes orientades a migdia. Posteriorment no vaig anar a cap altra escola. Però quan s’apropava el moment d’entrar en caixa, em vaig adonar que l’escola em feia molta falta. Vicente Soler Beltrán, juliol de 2023 Un germà de mon pare, Roque Soler Sansano, havia estudiat un poc i anava pel camp, caminant, donant lliçó per les cases. A Roque, tot s’ha de dir, no li agradava molt treballar i acabà de guàrdia jurat del camp. Comença a donar-me classe. En aquell temps, jo volia avançar més de pressa de com Roque donava la lliçó. El vaig deixar. Vaig conéixer en el treball a Frasquito, un veí de Perleta, que tenia el batxiller. Frasquito em preguntà si sabia llegir i escriure, i això era important perquè estava prop de marxar a la mili. Li vaig contestar que molt malament, quan escrivia ho posava tot junt. Frasquito s’oferí a 88 donar-me lliçó. Vaig estar anant a sa casa, on, més que enfilar-me en l’escriptura em vaig enfilar en els números. Em posava còpies a repetir a casa i no sempre tenia temps a acabar-les, ja que havia de fer-les a la nit, a la llum del cresol o del quinqué. A voltes se’m feia l’hora de l’eixida del sol, quan havia de marxar a treballar. Desdejunava un tros de pa i arreava a la faena, he sigut palmerer. Les operacions de sumar, multiplicar i dividir si les acabava, em donava temps. M’avancí en els números i problemes, senzills, que mai no havia fet, com ara: quatre sàrries de faves a vint-i-cinc cèntims... Vaig millorar en l’escriptura. Però, ja en la mili –des de 1945 i per tres anys vaig estar en l’exèrcit a València–, quan escrivia alguna carta a la casa, feia algunes faltes, escrivia tot seguit, i, a voltes, em faltaven lletres. Així i tot, m’apanyava. Al remat, ma germana quan llegia la carta acabava pillant el que els volia dir». La destresa de Vicente amb el càlcul trobà una aplicació pràctica, que en el futur li va ser de molta utilitat: era un hàbil alfarrassador. Vicente casa amb Vicenta Coves Quiles (la Baia, 1927-2017), Vicenta sí que va estudiar en les escoles de la Baia (vegeu la informació de l’escola de la partida de la Baia).

Vicent F. Soler Selva (2024), Les escoles del camp d´Elx. Cátedra Pedro Ibarra, UMH, págs. 88-89.