Siuri Navarro, Marcelino

SIURI NAVARRO, Marcelino (Elche, 26-IV-1654 - 28-I-1731). Hijo del doctor Antonio Siuri y de Marcela Navarro. Estudió en la Universidad de Valencia y a los 16 años se graduó como Maestro en Artes (1670). Tres años después se doctoró en Sagrada Teología. Opositó y ganó la cátedra de Filosofía. El rey Felipe V, por medio del Consejo de Castilla, le confió el gobierno de la Universidad, designándole vicerrector para que proveyese de maestros las cátedras. En el año 1708 Felipe V le nombró obispo de la Santa Iglesia de Orense y en 1718 fue trasladado al obispado de Córdoba. En el siglo XVIII se publicó una obra dedicada al obispo Siuri: Vida ejemplar del ilustrísimo señor don Marcelino Siuri, pavorde de la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, obispo de Orense y después de Córdoba, escrita por el padre Felipe Seguer. La sacó a la luz (traducida al castellano) don Gabriel Vicente, jurado, beneficiado propio de la parroquia de San Pedro. En Córdoba, en la oficina de don Juan Rodríguez... Sin año de impresión, pero la censura y aprobación de la obra están dadas en 8 y 10 de febrero de 1775.

Publicó las siguientes obras:

1697, Oración fúnebre en las exequias que se hicieron a la venerable madre Virgen María Navarro, en la Casa Profesa de la Compañía de Jesús de la ciudad de Valencia.

1707, Theologia Escholastica Positiva de Novissimus variis tractatibus exposita et ilustrata.

1723, Tractatus evengeli quibus contineur exegcticus comentarius litteralis.

¿?, Impugnata aristotelica.

RAMOS FOLQUÉS, Alejandro (1987), Historia de Elche, Ed. Picher, Elche, págs. 656-657.

El ilustrísimo y reverendísimo Sor. D. D. Marcelino Siuri, catedrático que fue de Filosofía, Escritura y Teología, 1er. examinador de ella, y dignidad de pavorde de la santa iglesia metropolitana de Valencia, varón que por sus virtudes y gran literatura, S. M. el excelso monarca D. Felipe 5º, le honró con la mitra episcopal de Orense, y después le pasó a la de Córdoba, en donde murió el día 28 de enero de 1731, quedando inmortal su memoria a la posteridad por sus admirables escritos. Siempre le distinguió una ardiente caridad para con los pobres, pues cuanto daba de sí la mitra (que era una de las principales de España), no bastaba al cumplimiento de sus deseos. Tenía su casa y familia reducida a la más observante clausura, sin fausto alguno. Vestía y comía como el más pobre religioso; y cuando sucedía que de esta villa pasaba algún pariente suyo a verle, le preguntaba «¿qué cuanto había expendido en el viaje?», y formando la cuenta, le libraba igual cantidad para la vuelta, advirtiéndole que aquello que le daba, era procedente de su patrimonio, y no de las rentas de su obispado, pues en éste no tenía arbitrio, ni le había encontrado en poder dar limosna a otros, que no fuesen sus diocesanos. Es válido que se profetizó su muerte, pues a instancias que le hacían los pajes de que admitiese a uno en dicho empleo, respondía «que le había de dejar desacomodado», dando a entender en esto su inmediato fallecimiento, pues llegado ya a divulgarse por la ciudad, fue común la aclamación de santo, y por la multitud del concurso, pusieron una guardia al consagrado cuerpo porque no se le llevasen a pedazos por reliquias. Escribieron de allí fidedignas plumas a la corte y otras partes de España, que su entierro excedió en acompañamiento y lágrimas a todos sus antecesores. El cabildo de aquella santa iglesia hizo sus rogativas; diligencia que sólo hay memoria de haberla ejecutado cuando ocupaba aquella silla episcopal san Reinoso, creado obispo por la santidad de Pío V, pontífice máximo. Se escribió su vida, para que esta villa tuviera la satisfacción de gloriarse en todos tiempos de haber producido su terreno esta admirable planta cargada de frutos de ejemplares virtudes. Pasó a gozar de mejor vida a los 77 años de su edad. Fue bautizado en la iglesia parroquial de Santa María de esta ilustre villa en el de 1654.[1]

[1] Veg. F. Seguer, Vida exemplar del Ilmo. señor don Marcelino Siuri, pavordre de la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia.., su autor en lengua latina el P. D. Felipe Seguer... de la Congregación de San Felipe Neri; sácala a luz... don Gabriel Vicente Jurado, Còrdova, Juan Rodríguez, [1775]; també el nostre article ja esmentat «Notes sobre els bisbes...»

[504] Prendas del obispo Siuri regaladas a la iglesia de Sta. María[1]

En 27 de octubre de 1841, fueron depositados en el archivo de Sta. María, el capirote, tunicela, unos zapatos, la Vida y algunas otras obras del célebre y dignísimo obispo de la ciudad de Córdoba D. Marcelino Siuri, natural que fue de esta villa y bautizado en dicha parroquial iglesia, por cuya razón el S. marqués de Carrús, pariente de aquel prelado, mandó en regalo desde Valencia, su domicilio, dichos efectos, por medio del presbítero D. José Sansano, para que se custodiaran en el archivo de Sta. María y sirvieran de glorioso recuerdo a los hijos de Elche, sus compatricios. [2]

[1] Sobre aquest bisbe Siuri, veg. la notícia núm. 213.

[2] Encara es conserven a l’arxiu de Santa Maria les obres de M. Siuri, Tractatus Evangelici quius continetur Exegeticus commentarius litteralis Singlorum verbum et sententiarum quator evangeliorum…, S. de Cabrera, P. Arias a Vega, Còrdova, 1723-1727, 3 vol., i Theologia Scholastico positiva de Novissimis variis tractatibus exposita et illustrata, C. J. Thomas Lucas, València, 1756 ( A. M. Àlvarez i J. Castaño, El Archivo parroquial histórico de la Basílica de Santa María de Elche, Ajuntament d’Elx, Elx, 1996, núm. 2822-2825). Respecte a la Vida, que no es conserva, deu referir-se a l’obra de Felipe Seguer, traduïda al castellà per Gabriel Vicente Jurado, Vida exemplar del Illmo. Señor Don Marcelino Siuri, Pavordre de la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, Obispo de Orense, y después de Córdoba, J. Rodríguez, Còrdova, 1775.

FUENTE: CASTAÑO I GARCIA, Joan, (Ed.), (2020). Colección de noticias antiguas y modernas pertenecientes a la villa de Elche (1845). Grupo Antón i Ajuntament d´Elx, págs 169-170 y 433.

[VAL]

SIURI NAVARRO, Marcelino (Elx, 26-IV-1654 - 28-I-1731). Fill del doctor Antonio Siuri i de Marcela Navarro. Va estudiar en la Universitat de València i al cap de 16 anys es va graduar com Mestre en Arts (1670). Tres anys després es va doctorar en Sagrada Teologia. Va opositar i va guanyar la càtedra de Filosofia. El rei Felip V, per mitjà del Consell de Castella, li va confiar el govern de la Universitat, designant-lo vicerector perquè proveïra de mestres les càtedres. L'any 1708 Felip V li va nomenar bisbe de la Santa Església d'Orense i en 1718 va ser traslladat al bisbat de Còrdova. En el segle XVIII es va publicar una obra dedicada al bisbe Siuri: Vida exemplar de l'il·lustríssim senyor don Marcelino Siuri, paborde de la Santa Metropolitana Església de València, bisbe d'Orense i després de Còrdova, escrita pel pare Felipe Seguer. La va treure a la llum (traduïda al castellà) En Gabriel Vicente Jurado, beneficiat propi de la parròquia de Sant Pere. A Còrdova, en l'oficina d’En Joan Rodríguez... Sense any d'impressió, però la censura i aprovació de l'obra estan donades en les dates 8 i 10 de febrer de 1775.

Va publicar les següents obres:

1697, Oració fúnebre en les exèquies que es van fer a la venerable mare Mare de Déu Navarro, a la Casa Professa de la Companyia de Jesús de la ciutat de València.

1707, Theologia Escholastica Positiva de Novissimus variis tractatibus exposita et ilustrata.

1723, Tractatus evengeli quibus contineur exegcticus comentarius litteralis.

?, Impugnata aristotelica.

RAMOS FOLQUÉS, Alejandro (1987), Història d'Elx, Ed. Picher, Elx, pàgs. 656-657.

L'il·lustríssim i reverendíssim Sr. Marcelino Siuri, catedràtic que va ser de Filosofia, Escriptura i Teologia, 1r examinador d'ella, i dignitat de paborde de la santa església metropolitana de València, home que per les seues virtuts i gran literatura, S. M. l'excels monarca Sr. Felipe 5è, el va honrar amb la mitra episcopal d'Orense, i després el va passar a la de Còrdova, on va morir el dia 28 de gener de 1731, quedant immortal la seua memòria en la posteritat pels seus admirables escrits. Sempre el va distingir una ardent caritat envers els pobres, perquè quant donava de si la mitra (que era una de les principals d'Espanya), no bastava al compliment dels seus desitjos. Tenia la seua casa i família reduïda a la més observant clausura, sense cap faust. Vestia i menjava com el més pobre religiós; i quan succeïa que per aquesta vila passava algun parent seu a veure-lo, li preguntava «què quant havia expès en el viatge?», i formant el compte, li lliurava igual quantitat per a la volta, advertint-lo que allò que li donava, era procedent del seu patrimoni, i no de les rendes del seu bisbat, perquè en aquest no tenia arbitri, ni podia donar almoina a d’altres, que no foren els seus diocesans. És vàlid que es va profetitzar la seua mort, doncs a instàncies que li feien els patges que admetera a un en aquesta ocupació, responia «que li havia de deixar desacomodat», donant a entendre en això la seva immediata defunció, perquè arribat ja a divulgar-se per la ciutat, va ser comuna l'aclamació de sant, i per la multitud del concurs, van posar una guàrdia al consagrat cos perquè no se’l portaren a trossos per relíquies. Van escriure d'allí fidedignes plomes a la cort i altres parts d'Espanya, que el seu enterrament va excedir en acompanyament i llàgrimes a tots els seus antecessors. El capítol d'aquella santa església va fer les seues rogacions; diligència que només hi ha memòria d'haver-la executat quan ocupava aquella cadira episcopal sant Reïnós, creat bisbe per la santedat de Pius V, pontífex màxim. Es va escriure la seua vida, perquè aquesta vila tinguera la satisfacció de gloriar-se en tots temps d'haver produït el seu terreny aquesta admirable planta carregada de fruits d'exemplars virtuts. Va passar a gaudir de millor vida als 77 anys d’edat. Va ser batejat a l'església parroquial de Santa Maria d'aquesta il·lustre vila en el de 1654. [1]

[1] Veg. F. Seguer, Vida exemplar de l'Il·lm. senyor En Marcelino Siuri, paborde de la Santa Metropolitana Església de València, el seu autor en llengua llatina el P. Sr. Felipe Seguer... de la Congregació de Sant Felip Neri; la treu a la llum... En Gabriel Vicente Jurado, Còrdova, Juan Rodríguez, [1775]; també el nostre article ja esmentat «Notis sobre els bisbes...»

[504] Peces del bisbe Siuri regalades a l'església de Sta. Maria [1]

En 27 d'octubre de 1841, van ser dipositats en l'arxiu de Sta. Maria, el capirot, tunicel·la, unes sabates, la Vida i algunes altres obres del cèlebre i digníssim bisbe de la ciutat de Còrdova D. Marcelino Siuri, natural que va ser d'aquesta vila i batejat en aquesta parroquial església, per la raó de la qual el S. marquès de Carrús, parent d'aquell prelat, va enviar en regal des de València, el seu domicili, aquests efectes, per mitjà del prevere Sr. José Sansano, perquè es custodiaren en l'arxiu de Sta. Maria i serviren de gloriós record als fills d'Elx, els seus compatricis. [2]

[1] Sobre aquest bisbe Siuri, veg. la notícia núm. 213.

[2] Encara es conserven a l'arxiu de Santa Maria els obris de M. Siuri, Tractatus Evangelici quius continetur Exegeticus commentarius litteralis Singlorum verbum et sententiarum quator evangeliorum..., S. de Cabrera, P. Arias a Vega, Còrdova, 1723-1727, 3 vol., iTheologia Scholastico positiva de Novissimis variis tractatibus exposita et illustrata, C. J. Thomas Lucas, València, 1756 ( A. M. Àlvarez i J. Castaño, L'Arxiu parroquial històric de la Basílica de Santa Maria d'Elx, Ajuntament d'Elx, Elx, 1996, núm. 2822-2825). Pel que fa a la Vida, que no es conserva, deu referir-se a l'obra de Felipe Seguer, traduïda al castellà per Gabriel Vicente Jurado, Vida exemplar del Illmo. Señor Don Marcelino Siuri, Pavorde de la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, Obispo de Orense, y después de Córdoba, Bisbe d'Orense, J. Rodríguez, Còrdova, 1775.

FONT: CASTAÑO I GARCIA, Joan, (Ed.), (2020). Col·lecció de notícies antigues i modernes pertanyents a la vila d'Elx (1845). Grup Antón i Ajuntament d'Elx, pàgs 169-170 i 433.