Arana López, Guadalupe

 GUADALUPE ARANA LÓPEZ. Nascuda a Espiel (Còrdova) el 14 de maig de 1947.

Als tres anys va estar a punt de morir a causa del tifus. Aquesta malaltia fou un dels motius de que  la família es traslladés a Astúries on el seu pare treballà de panader. A força de treballar moltes  hores pogueren fer-se una casa a Pola de Langreo. Els 6 fills de la família estudien, És un dels objectius dels pares. El pare, simpatitzant comunista,  participarà en les activitats clandestines del moviment obrer. Guadalupe (Lupe a partir d'ací)  col·labora activament en la distribució de propaganda. Hi és observadora dels incidents i  enfrontaments amb el sindicat vertical (CNS). Viu la vaga minera de 1962. Al mateix temps que va  acabant el batxillerat entra en contacte amb els “cures obrers” . Poc a poc va conformant una  consciència de classe. A la 1967 la mineria, i per tant l'economia, de la vall del Langreo entra en crisis. La família de Lupe torna a emigrar i arriben a Elx. Un empresari els ven un pis que dona a la via, prop del Pont de  Ferro. Eixe mateix empresari serà el que ofereix faena a Lupe en el sector del calcer. Amb el seu bagatge de cultura obrera adquirida a Astúries no li va resultar difícil entrar en contacte  amb la JOC i persones del PC com ara Manuel Gonzàlez Bleda. Va ser en la JOC on va conèixer al  que més tard seria el seu company de vida: Jaume Campello, amb el qual tingué dos fills. Abandona el calcer i passa a treballar en un projecte cooperativista (COESCO). Més tard dirigeix el menjador del CEIP “El Palmerar” i , més endavant aprova oposicions i treballa al Hosp.Gral. D'Elx, on acaba la seua vida laboral. Però és aleshores quan decideixen, Lupe i Jaume, assumir més responsabilitats en al Federació de  Pensionistes de CCOOPV. Durant 12 anys Lupe (amb el total suport del seu company) va ser  Scr.Gral del Sindicat Comarcal. Membre de l'Executiva de País i del Consell Federal a Madrid.  Des de feia temps Lupe venia formant part activa del moviment de pares i mares enfrontats a les  estructures de l'antic franquisme, després, des de la seua responsabilitat al si de les CCOO, va  reforçar el seu activisme el qual inclou la Plataforma per la millora de les Residències de Majors, La de l'aplicació de la llei de Dependència, de la Reversió de l'Hospital del Vinalopó, ...i el 25 de cada més podrem trobar-la a la Plaça de Baix amb la Plataforma Feminista reivindicant l'acabament de la violència masclista.