Amorós Tarí, Hipòlit

AMORÓS TARÍ, Hipòlit (La Marina, Elx, 30-I-1922). Fill d'Isidra i Diego, aquest carrabiner de professió. Està casat amb Josefina Pascual Guilabert. «Don José», el mestre de La Marina, recomanà els pares que estudiara el batxillerat. El pare aconseguí el trasllat a Elx i Hipòlit es matriculà, el 1932, en l'Institut de Segona Ensenyança, que just s'acabava d'inaugurar a la ciutat. És un dels estudiants que cursà el batxillerat complet a l’Institut de la República. Durant el franquisme s'invalidà aquesta titulació, per haver-se obtingut en període republicà. A partir de 1937, quan acabà el batxillerat, col·laborà en la Universitat Popular, que havia organitzat la FUE en la seu de l'Institut de la República (la Casa de Gómez): Hipòlit impartia classe a partir de les set de la vesprada als treballadors i treballadores de les fàbriques. S'hi feien classes, sobretot, de primera ensenyança, però també de llengua francesa i comptabilitat. El 1939, Diego, son pare, com tots els carrabiners de la República, passà per un tribunal. Va ser absolt. Però, a l'agost de 1941, mentre prestava servei a Elx, Mairena, el nou capità, que s'acabava d'incorporar al destacament, revisà una altra vegada tots els expedients. Després de vint-i-dos anys de servei en el cos, Diego va ser expulsat, per haver tingut un ascens durant la guerra civil. Entre 1941 i 1942, Hipòlit va substituir, d'amagat, un mestre nacional en una escola d'Elx. El mestre titular va obrir un magatzem de pells; en aquell temps, activitat molt més rendible que exercir de mestre. Des de 1946 fins a 1961, tornà a residir a La Marina. Fent servir coneixements que assolí a l'Institut, Hipòlit Amorós treballà aleshores d'administratiu a les Salines de Bonmatí fins a la jubilació. Durant aquest període tingué una escola particular a sa casa, a on començava les classes a les cinc de la vesprada, primer per xiquets i a continuació per a gent gran: «s'hi ensenyava des de les primeres lletres fins al tercer grau de l'enciclopèdia. També hi hagueren tres alumnes de dibuix tècnic, un que es preparà per a ingressar en la policia nacional i un altre radiotelegrafista, que acabaria en l'exèrcit de marina». Com que Hipòlit no tenia bicicleta, feia els quatre quilòmetre que separaven les oficines de les salines de sa casa corrents per la vora de la platja. De 1951 fins a 1961, quan va venir de nou a Elx, va representar a La Marina la Societat General d'Autors. Hipòlit ha practicat múltiples aficions i treballs, a més de les esmentades ha sigut agrimensor, submarinista, dibuixant ―excel·lent―, practicant d'esports diversos, interessat en les interrelacions dels cicles vitals de les plantes i els animals i el clima (fenologia); ha sigut soci fundador  ―carnet número 4― del Centre Excursionista d'Elx, i fou guardonat en el primer concurs literari (1963) organitzat per un altre centre excursionista amb el que mantenia vincles estrets, el d'Alcoi. Com a conseqüència d'aquest guardó, el director de la Gaceta Ilicitana el convidà a fer una col·laboració setmanal per al periòdic local. La condició que posà Hipòlit va ser que fóra en valencià. Així començà a escriure per a una secció que titulà «De l'ambient il·licità», i que signava sota el pseudònim de Ximo; la durada no fou llarga, set o huit setmanes. El valencià era llengua prohibida i perseguida aleshores. Té també col·laboracions escrites en publicacions com Gorg o La Matruca, i més recentment en la revista de los Amigos de los Humedales del Sur de Alicante.  Continua completant una sèrie de precipitacions de La Marina, que inicià el 1947 i continua fins el present. De l'Institut Nacional de Meteorologia ha rebut el reconeixement per tan valuosa informació. Té un sentit de l'humor subtil, que deixa emergir en tota conversa i està present en qualsevol escrit que faça.