Agulló Ruiz, Lola

LOLA AGULLÓ RUIZ

Per Alba Mollà Agulló

Lola Agulló Ruiz va nàixer en la partida de Maitino el 29 d’abril de 1934, en un caseriu que es deia El Roal de Luipierna. Va ser la primera filla, la major de tres germans: dos xiques i un xic. Els seus primers records són de la guerra civil. Amb tres anys se’n pujava al terrat amb els seus germans i veien passar els avions de guerra i com bombardejaven Alacant. Més tard, son pare se’n va anar a Cartagena, al port de Mazarrón, on va estar de reserva per a anar a la guerra. Una de les anècdotes que Lola recorda de la seua infància, és que aleshores, l’únic transport que hi havia era el tren, que eixia de Torrellano i, un dia que va anar a veure a son pare amb la seua mare i el seu avi, es van oblidar d’un paquet en l’estació de Torrellano i els va tocar tornar des de Murcia. Mentre la guerra continuava, Lola vivia en el camp amb sa mare i avis, on va nàixer la seva germana, Fina. Quan Lola va complir vuit anys, va anar a escola a Torrellano Baix, la única que hi havia i, per tant, anaven xics i xiques junts. Només va poder anar mig any perquè sa mare es va fer malalta i ella va tenir que posar-se a treballar en casa ajudant-la i cuidant a sa germana i treballant al camp. Quan tenia dotze anys, un mestre va començar a anar a sa casa a impartir classe dos dies a la setmana. Allí Lola va aprendre a llegir, sumar, restar i multiplicar i, quan va fer els tretze, com que no hi havia feina al camp, sa mare la va enviar a aprendre confecció a Torrellano, on tenia que anar en Bicicleta. A pesar de tot el treball, la gent jove també es divertia. Els diumenges pel matí anaven a missa i, per la vesprada se’n anaven al ball de Torrellano o a Jubalcoi, on s’ajuntaven xics i xiques. Les mares sempre anaven amb ells per a mirar qui sacava a les filles a ballar. Quan encara no tenia 15 anys Lola es va fer un noviet que per a poder eixir amb ella, hagué de demanar-li permís als pares, però com ella no el volia, li va dir que no. Als 15 va conèixer a un xic que la sacà a ballar i, encara que ella no es sabia el seu nom, al dilluns següent les amigues en la feina li digueren que havia estat ballant amb Carlicos el Morenent i, als dos o tres mesos van començar a eixir. Després de sis anys es van casar el 12 de maig de 1956 en Santa Maria. A l’endemà de la boda se’n van anar sis dies a Madrid, a casa de la tia de Lola i, quan vingueren, el seu sogre els va fer una casa en Perleta, on per fi vivien soles. Els dos continuaren treballant al camp, i als deus mesos de casada va nàixer el primer fill, Ambrosio Agulló Agulló en la clínica de l’Asunción, per cesària. La segona que va fer el metge Carlos Morenilla. Als 23 mesos, va nàixer el segon fill, Javier.  I, als tres anys, va arribar Salomé, la primera filla. Després, vingueren Moisés i Abel amb dos anys i mig de diferència. Però tot esdevingué un drama amb la mort de Javier. Dos anys després la cosa es va suavitzar amb el naixement de Carlos i amb la tornada de Lola a cosir roba per a vendre. Més tard, amb el naixement de Lolita va canviar aquesta feina per la venta fruites i de flors al mercat de la Marina i als Arenals, on va estar venen 20 anys. Finalment, amb 41 anys va arribar la última filla: Verónica. Durant la vida de casada, com que al seu home no li agradava viatjar, ella es va recórrer Europa amb les seues amigues. Més endavant, quan Carlos es va jubilar, Lola es deixà la feina per a cuidar als seus pares i al seu germà, que estava malalt. Uns anys després, Lola va començar a anar a l’escola d’adults de Perleta, i als dos anys d’estar anant,  la seua mare va morir de vellesa i, als deu mesos, també se’n va anar el seu home. Amb 73 anys va decidir comprar-se un pis a Elx, concretament al barri d’Altabix, on viu actualment, i va decidir apuntar-se a classes de pintura al centre social i a la Llotja, on va conèixer amigues amb qui anar al ball, viatjar i divertir-se jugant a les cartes. Conforme han anat passant els anys, Lola ha anat fent d’aquesta il·lusió de pintar un somni molt colorit del que moltes persones han pogut gaudir en les diverses exposicions. En elles, les seues pintures no soles transmeten la evolució del seu art, sinó també la alegria que sempre ha estat present en ella i que tan única i diferenciada la han, i continuen fent, entre la seua gent.