Antonia Vázquez Antón. Treballadora i amable. La meua iaia. Antonia era una dona que va naixer al gener de 1954 a Elx i va morir el mateix mes pero de 1995. Va estar treballant uns 10 o 15 anys d'aparadora i després de mestressa de casa. La meua àvia de la qual estic parlant es de part del meu pare i té quatre fills. Va tindre un germà que va morir als 20 díes de naixer. L'època de la dictadura si que la va viure però els seus fills no recorden res del que les va explicar la seva mare. Si que saben que va anar al col.legi anomenat "Les Graduades" i no va anar al institut després. Era molt casolana i li agradava molt tenir cura dels seus fills, els caps de setmana se'ls pasava al camp i al no tenir germans, sempre estava amb els seus cosins. Li agradava molt estar en família i era molt bona amb tothom.
Li agradava el futbol i va anar a diversos partits i també va anar a veure la final de la Copa del Generalísimoo contra el Bilbao el 15 de Juny de 1969, amb moltísima més gent d' Elx.
De jove feia palma blanca i era molt bona cuinera encara que no li agradava molt menjar. Li agradava molt l'arrós amb costra a la llenya però el que sin no li agradava era el conill. També li agradava molt passejar, llegir i la mùsica de l'època. Quan encara era molt jove li va vindre una malatía la qual era càncer de mama. Es la van detectar al 1990. Li van fer una mastectomia d'un pit i va fer el tractament de quimio i ràdio. Es va recuperar i més o menys als dos anys va tornar a recaure i va començar de nou el tractament i més o menys es va recuperar fins que a final de l'any 1994 tornà a recaure i se li va estendre per tot el cos ( metàstasi), morint finalment al 1995, deixant als seus fills encara molt jóvens: amb 14, 17, 18 i 20 anys.
Treball de Gema Parejo, 4º PR del IES La Torreta. Asignatura de Valencià. Curs 2017-18